diumenge, 18 d’octubre del 2009

Escolta el so

23 comentaris:

Marta Vinardell i Maristany ha dit...

Héctor,

Vaig ser logopeda teva durant un parell de cursos al Tres Pins, i sempre et recordo inquiet, amb moltes ganes de saber coses,... Les teves preguntes eren constants i els teus sorollets que feies amb la boca també, t'agradava cridar-me l'atenció...

També vaig estar un parell de cursos amb el teu germà Eloy a l'escola bressol, i sempre em preguntaves si l'havia vist pel matí i que si estava bé. Et responia sempre amb un sí al cap, que estava molt bé, que havíem fet això i alló. Tu, sempre pendent de tot...

Em sap molt de greu que hagis marxat, ho lamento moltíssim, lamento tant la teva pèrdua que no sóc capaç d'assimilar-ho encara.

Espero que hagis marxat tranquil, i que puguis descansar.

Des d'on estiguis, envia un petó molt fort pels teus pares i per l'Eloy.

Una abraçada ben forta, i espero que la sentis des del teu nou estat.

Mai t'oblidaré,

Marta Vinardell i Maristany

Iris Garcia ha dit...

Iris Garcia
Recordo l´Héctor quan era molt petitó i anàvem amb els seus avis i l´Esteve a Sant Feliu. Rèiem al cotxe tots junts i jo anava dient el nom de les coses a través dels vidres.

MIRIAM CANELA ha dit...

Miriam Canela
Jo m'en recordo cuan feia bromes!

M'ai t'oblidare Héctor!
Sempre al MEU COR!

Petons!

Núria Sadurní ha dit...

M'ha quedat pendent ensenyar-te un munt de coses, renyar-te, explicar-te, donar-te la mà quan les coses són difícils, felicitar-te quan te'n surtis.
M'ha quedat pendent clavar-te aquell calbot que tantes vegades m'havia reprimit
M'ha quedat pendent veure't crèixer i veure't fer-te home
No hi ha dret!
No em conformo amb el record, amb les fotografies,amb els vídeos.
Sé que la teva essència està entre nosaltres.
Sempre hi seràs
Núria

Maria ha dit...

Héctor,

Te’n recordes…?

- De quan miràvem als diaris els resultats dels partits de futbol, i tu no acceptaves que el Reial Madrid perdés?, però aixó sí, imitaves molt bé al Ronaldinho!!!

- De quan anàvem a les excursions, a tu t’agradava passar-t’ho bé i volies ser sempre el primer de la fila ?. La primera excursió que vam anar junts va ser a l’ermita de Sant Ramon, de Sant Boi, on vas disfrutar molt contemplant el paisatge.

- De quan fèiem matemàtiques?, dominaves molt bé els números.

- De que el teu entrepà preferit era el de truita francesa ?

- ....

És una llista de records que no s’acabaria mai…vivències úniques compartides amb tu com a logopeda teva durant 5 cursos. Et recordaré sempre com aquell noi que posava molta imaginació a tot allò que passava al seu entorn, que volia ser simpàtic amb tothom amb les seves bromes, i que sempre marxava amb un adéu i un somriure a la boca.

Una abraçada molt forta per a tu
21 / octubre / 2009 11:20

Laia ha dit...

El principi de tot, quan et vaig coneixer eres bromista. M'enrecordo que jo et deia coses bromes per a que t'asustis, i eras el millor noi del món. Ja que, moltes vegades et veia jugant el futbol, i eres el millor davanter de tots els nois. Fa 7 o 8 mesos que no et vec, sense escoltar la teva veu... El dia que et vas morir ens sentíem molt malament, de mal humor i ploravem molt, és clar que no ho esperavem. Sempre t'estic recordant, bons records, fins i tot, tots volem que vagis al cel per a que et descansis en pau. Eres un noi molt simpàtic, bromista, alt, prim, i sobretot has fet molts esports. Sobretot, tinc molta ràbia perquè vull que vinguis a viure un altre cop, i tenim moltes ganes de veure't però ja no estás aqui la vida, la teva vida ja s'acabat, espero que estiiguis al cel per a tota la vida i mai serà fi, pots veure a nosaltres, estás al nostre cor molt estimat. T'estimem moltíssim. Descansa en pau

Nasiha ha dit...

Hola sóc la Nasiha El Allali Bourhaiel
Quan jo era petita jo i l’Hèctor anàvem junts a l’escola Tres Pins de Barcelona des del curs P5 fins a 4rt. Hi havia molts alumnes sords i tots érem amics i l’Héctor sempre jugava al pati a futbol, bàsquet, ... Després jo i l’Hèctor separar perquè vam anar a dues escoles diferents: jo Viladecans i l’Hector Sant Boi. Vam repetir 4rt i va venir una nena nova que es deia Nadia sorda. Jo cada dijous vaig anar a l'escola de l’Hèctor de Sant Boi. L’ Institut 1er i 2n d’E.S.O. Hector estava molt content perquè tenia molts amics i sempre jugava a futbol i bàsquet. L’Hèctor era molt bromista i graciós i li agradava molt dibuixar, i disfressar-se per carnaval de romà.
El dia 10 de Febrer va començar l’Hector a estar malalt, tenia tos i febre, i va tenir càncer. Sempre estava l’Hospital Sant Joan de Déu, 8 mesos i es va quedar molt prim i tenia poca sang. Tot els dies dormia ,molt , no tenia cabell i estava molt alt.
El dia 9 de Octubre es va morir perquè tenia càncer. Jo estava molt trista, sentia dolor i plorava i ràbia i molta enyorança. I també pensava molt que t’estimo molt.

MArta ha dit...

Estimat Héctor,
Et vaig conèixer quan encara eres un nen de 4t.
Érem a l’autobús per anar a la festa de Nadal del CREDA.
Estaves assegut, i al teu costat, l’Eloy. Quan el bus va arrencar, ell, de P-4, es va posar a plorar. Tu el vas consolar i va tranquil·litzar-se ràpid.
Eres el germà gran.
Després, durant els dos cursos següents, vaig ser la teva logopeda a Barrufet. Recordo que t'agradava molt llegir els diàlegs dels còmics, interpretant-los alternativament amb mi. També et senties molt bé a l'agrupació que fèiem cada dijous. Era llavors quan més t'esforçaves i procuraves ser el primer en tot. A les festes de l'agrupació, hi convidàvem tots els nens/es sords/es de Barrufet i l'Eloy, recordo, sempre s’asseia al teu costat. Us estimàveu molt tots dos germans. Tu li obries camí, a l'Eloy, i ell sempre solia mostrar-se content.
A l'anar a l’IES, sols ens vèiem per la festa de Nadal. La darrera vegada, recordo que havies crescut molt i semblaves més tranquil i formal. Ja no eres un nen. Eres un noi i tant, o més maco que sempre.
Al febrer, et vas posar malalt. No obstant, al juny, quan els de Barrufet vàrem anar a La Masallera a fer el concert de fi de curs, tu hi eres amb els teus pares. Recordo que et vaig veure molt bé. Tenies l'aspecte d'estar superant la malaltia.
Però al setembre, tot va precipitar-se.
Aquest octubre ha estat terrible. La mort t'ha segat la vida quan just tenies quinze anys. Ho trobo injust i incomprensible.
Si cregués en els àngels, tu series el de la guarda de l’Eloy i enviaries repòs als pares. Però crec en l’aquí i l’ara, i en l'acció; així és que faré el meu treball pel teu germà el millor que pugui.
I aquest matí, mentre jo anava pensant en el que et dic, i pujava lentament pel carrer on visc, cap a la parada del bus; t'imaginava, Héctor, alt i esvelt, viatjant feliç damunt del món, lliure ja de malaltia.
I els teus ulls, tan bells i grossos, mirant-nos, serens i nets.
Llavors, m’he adonat que aquesta mirada teva, la guardaria per sempre més en el meu pensament.
T’envio una abraçada molt forta.
Marta Teixidó

Oriol ha dit...

Et recordo a l'institut entre d'altres coses treballant a l'agrupació, socials, castellà...
Penso que és molt injust que t'hagin quedat tantes experiències pendents i em costa molt d'assimilar i acceptar que és així.
El primer que em ve al cap quan penso en tu són les cares que feies i sobretot és aquell mig somriure permanent, de persona alegre i positiva, sempre et recordaré així perquè així es com m'agrada recordar-te

Oriol

Jordi T. ha dit...

Benvolgut Héctor,

He estat el teu mestre en el cicle superior a l'escola Barrufet.
Ha estat un cop difícil d'entomar, però sempre em quedaran els records i els bons moments passats junts, el teu somriure, les teves ganes de fer broma, les mil i una formes que tenies de buscar als companys i amics per fer juguesques de tota mena, les teves ganes de participar en tots els esdeveniments i activitats.
De vegades amb una mirada en teniem prou per posar-nos a riure els dos.
Espero que hagis aprofitat al màxim el temps que has estat amb nosaltres.

Jordi

Xavi, Arnaldo i Cinthia ha dit...

El dia 9 d'octubre l'Hèctor va morir a l'hospital de Sant Joan de deu de Barcelona.
Nosaltres estem tristos perquè era el nostre amic i ja no el veurem més.
Xavi, Arnaldo i Cinthia

Anònim ha dit...

Hola, Héctor!

Estic molt trista.

T'envio una flor

i un petó molt fort.

Laura Avellaneda

Escola Barrufet

Anònim ha dit...

Hola Héctor!
Jo estic molt trista.
Et recordes de l'última festa a l'agrupació a Barrufet?
Hi havia la Patricia,la Marta, l'altra Marta,la Maria,la Rosa,la Sandra,l'Eloy,el Jordi,la Laura,la Nasiha,la Nàdia,tu,Héctor, i jo.
Vam preparar pastissos i suc de taronja.Abans vam cantar i vam pintar una copa i vam fer un punt de llibre.
Tots ens ho vam passar molt bé.
Ara, quan tornem a fer una festa et recordarem molt i et trobarem a faltar.
Adéu,Héctor!
Una abraçada molt forta!

Nohaila
Escola Barrufet

Anònim ha dit...

Estimat Héctor et recordem molt et trobarem a faltar a les festes de final de curs quan venies a veure'ns.
Equip de Mestres del Barrufet

Anònim ha dit...

Hola amic meu! Nose si te n'recordes de mi però segur que si Em dic Jacint Sala vaig venir a celebrar la festa de l'ultim curs de l'Albert Garcia i Maria i tu estaves alli i volies menjar tots el pastís que va preparar la Nuria Sadurni jejeje. La primera vegada que et vaig veure va ser amb una bona somriure i molt feliç. I es injust que això passa a tot el món la mala experiencia que van tenir. Però la teva somriure sempre estara al cor de tots inclos a mi encara que només hem vist uns 3 cops, però ja es suficient veure't tan content i sense oblidar-te de ensenyar el somriure. M en recordo aquell dia que vam fer un joc de mans a la taula jejej va ser un joc divertid. Bueno et trobaré molt a faltar i mai t' oblidaré.
El teu amic Jacint

Anònim ha dit...

Héctor rialler, entremaliat i simpàtic: la teva mort injusta m'ha produit una tristor difícil d'explicar.

Quan penso amb tu em ve la imatge del teu esforç i la teva il·lusió per preparar l'actuació de "percussió amb el cos " que vas fer amb els teus companys de l'Agrupació Abat Oliba per la darrera festa de Nadal del CREDA.

Has passat per la meva vida i com d'altres companys teus m'has aportat experiències i bons moments.
Sempre recordaré el teu mig somriure i la teva mirada riallera.

Un petó allà on siguis!

Maite Corral

Fèlix Guillén ha dit...

Benvolgut Hèctor, em costa molt escriure’t quan,a més, sé que no em podràs llegir i les llàgrimes brollen dels meus ulls, però... Has de saber que sempre et recordaré com la estrella fugaç, que va passar per la meva vida i que em va aportar un esclat de llum del qual sortís aquell desig del meu interior, que diuen has de demanar quan veus un tipus d'estrella com aquesta, el d'ajudar-te i ajudar als altres nois i noies que al igual que tu tenies, ells i elles tenen, deficiència auditiva. Saps que em vas ensenyar molt i jo en canvi, com la Núria, sé que no et vaig aportar tot el que et mereixies, espero em sàpigues perdonar però malauradament ha estat aquest temps tant efímer que has passat entre nosaltres el què no ens ho ha permès. Un petó i una forta abraçada!

Maria Mendoza ha dit...

El que sento es el que hi ha...

Em costa molt escriure aquestes paraules, però, ho intentaré...
Et trobem moltísim a faltar, quan et van diagnosticar càncer, el primer que vaig pensar va ser: que et recuperaries, per què eres un noi fortíssim amb moltes ganes de viure...

Però no tot en la vida es possible, allà on estiguis vull que sàpigues que mai t’oblidaré i que t’has portat un trosset del nostre cor amb tu per totes les coses que vas fer per tots i per l’alegria que ens donaves amb la teva presència.

Sempre et tindré present per totes les coses que no podràs fer i que, la resta de persones que et van conèixer i jo ho farem el doble per tu...

Mai deixaràs d’ocupar una gran part dels meus pensaments, ric per aquelles estones a l’hora del menjador jugant a bàsquet o a futbol, sempre el més ràpid, el millor... Per l’última conversa que vam tenir...

Es molt injusta la teva mort però jo, només penso que estàs al meu cor, em costa molt d'assimilar...

Fins sempre, Héctor! 09/10/09

Jordi ha dit...

Hector... Bueno que todos te echamos muxisimo de menos, pero en fin
echare de menos aquellos dias cuando veniamos i nos ibamos en tren que recuerdos...
i cuando cogiamos el periodico que tu lo primero que mirabas era, como habia quedado el getafe jeje i si habia perdido el getafe me provocabas jeje, i aquella vez que nos trajo mi madre para llevarte a tu casa, que te dio un ataque de risa que casi te ahogas comiendote un curasant, i en el barrufet cuando jugabamos a futbol que casi siempre nos tocaba juntos.


pero en fin, e pasado muy bueno momentos contigo, que nunca los olvidare i siempre te tendre en el corazon.

Te echaremos de menos

Un abrazo a los familiares, Encarna, Paco, Eloy etc..

Anònim ha dit...

Els alumnes i logopedes de l'Escola d'agrupament L'Areny, et trobarem a faltar a les festes de Nadal al CREDA.

Miriam cnla ha dit...

Jo, Miriam Canela.
Et vaig coneixer a 1er
Pero rapidament em vas caure super bé!
T'stimo Héctor
Que siguis felis.

Anònim ha dit...

Hector, sóc la Sandra, i de part meva i segur que de tots els que anavem amb classe amb tu et desitjem lo millor, en la meva memoria tu t'has quedat sonriem com estabes sempre, i com t'agradava tant que tothom estigues pendent de tu. Per que eres una persona divertida, i molt bona i sempre et feies notar amb les teves bromes!:)

un petó Héctor.

marimenval ha dit...

1 any i 7 mesos, aquest temps ha passat, sembla molt però en realitat encara sento que va ser ahir quan estàvem a l'institut, els dimecres, a l'hora de menjar jugant a bàsquet amb la colla...
Ha sigut un plaer haver-te conegut, gràcies per la teva presència durant aquests dos anys en el que t'he conegut. T'estimo, tots t'estimem i mai t'oblidarem!